El barça acumula dos mesos sense arribar als 75 punts en un partit ACB. Concretament, des del 27 de novembre de 2011 (89 punts a la pista d'Obradoiro). Són 8 partits, amb 6 victòries i 2 derrotes. Són resultats acceptables però xifres molt pobres. Fins i tot, assumint que Navarro ha estat baixa en bona part d'aquests enfrontaments.
El Reial Madrid, mentrestant, acumula 12 partits consecutius anotant 75 punts o més. Els blancs ho han aconseguit tot i perdre el seu màxim anotador, Rudy Fernández, que va marxar a Denver ja fa pràcticament dos mesos.
Xavi Pascual ha guanyat una eurolliga, dues lligues ACB, dues Copes del Rei, 3 supercopes i dues lligues catalanes des de la seva arribada a la banqueta blaugrana fa quatre anys. És un palmarès envejable. Ha demostrat ser sobradament capaç de portar l'equip a l'èxit i mantenir-lo allà. És inqüestionable. De fet, el barça és per mèrits propis el gran favorit en totes les competicions en què participa.
El seu senyal d'identitat, per sobre de tot, és l'excel·lència defensiva. En les quatre temporades que ha entrenat l'equip en la primera volta de la lliga ACB, mai ha concedit 70 punts o més als rivals de mitjana:
2008-2009 --> 69,1
2009-2010 --> 62,4
2010-2011 --> 65,6
2011-2012 --> 64,5
Són números brillants. Brutals, diria jo.
Cal, però, que els triomfs no ens facin perdre l'esperit crític. A aquest barça li hem d'exigir, més enllà dels resultats excel·lents, un joc atractiu. Amb jugadors amb el potencial ofensiu de Navarro, Huertas, Eidson, Mickael o Lorbek a la plantilla, els 74,3 punts per partit anotats aquesta temporada són insuficients. No hi pot haver excuses.
És la pitjor xifra anotadora de l'equip amb Xavi Pascual a la banqueta:
2008-2009 --> 76,7
2009-2010 --> 80,9
2010-2011 --> 76,6
2011-2012 --> 74,3
Mentrestant, el Reial Madrid anota 83,1 punts per partit i en rep 72,2, amb un joc que exalça les virtuts ofensives per sobre de tot. És el segell amb què Pablo Laso s'ha guanyat la seva afició.
Només són xifres que evidencien l'aposta per estils oposats. Potser arribarà l'hora de la veritat. La copa del rei, d'aquí a tres setmanes sense anar més lluny. I un cop més, possiblement, veurem un barça superior a tots els rivals. Així ens ha acostumat Xavi Pascual.
Que aquest barça continuarà guanyant, no ho dubtem. Però abans que el Palau comenci a envejar en secret l'alegre joc ofensiu del Reial Madrid caldria actuar. Posar-hi remei. Treballar els sistemes ofensius tant com s'enforteix la muralla defensiva.
Cal que aquest equip no dilueixi un joc empobrit en un palmarès meravellós. Cal no justificar-se i treballar fort per agradar. Per convèncer als incrèduls i per aprofitar la qualitat magistral dels jugadors. Cal que espectacle i victòria tornin a ser camins paral·lels. Cal no decebre.
Cal que aquest equip de somni s'esforci per tornar a seduir l'afició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada