El millor Manresa dels últims anys

Aquesta primera volta hem gaudit del millor Manresa dels últims anys. Tot i ser l'equip amb el pressupost més baix de la lliga ACB, la configuració de la plantilla és excel·lent. 

La comparativa amb l'equip de la temporada passada és concloent:

Javi Rodríguez --> Rodrigo San Miguel

Adam Hanga --> Dani López

Micah Downs --> Jordi Grimau

Haukur Palsson --> Àlex Llorca

Justin Doellman --> Uros Slokar

Josh Asselin --> Milan Majstorovic, Larry Lewis

Kieron Achara --> Alfons Alzamora

Tot plegat, mantenint a Àlex Hernández, Roman Montañez, Sergiy Gladyr i Pierre Oriola en el projecte, i incorporant a Cerqueira quan ha estat necessari.

Ponsarnau està fent un treball excel·lent des que va assumir la tasca de primer entrenador amb l'equip a la lliga LEB. S'ha acostumat a treballar amb el pressupost més baix de la competició a través de treses premisses clares: Entrega, defensa i equip.

Aquesta temporada la plantilla ha donat un salt de qualitat. I el cos tècnic ha respost favorablement, treballant en defensa i millorant considerablement les prestacions ofensives.

Estadísticament, és la millor primera volta del Manresa a l'ACB des de la temporada 2004-2005. No només per les vuit victòries, el millor registre amb Ponsarnau a la banqueta. També pel diferencial de punts anotats i encaixats per partit:

Temporada	Punts anotats	Punts encaixats	Diferencial
2011-2012	71,5	72,8	-1,3
2010-2011	64,2	70,5	-6,3
2009-2010	69,5	74,5	-5
2008-2009	71,5	73,3	-1,8
2007-2008	79,4	83,5	-4,1
2005-2006	74	80,2	-6,2
2004-2005	79,8	80,2	-0,4
2003-2004	82,5	79,4	3,1

Més enllà de constatar que es tendeix a reduir l'anotació i enfortir la defensa a mida que passen els anys (fenomen compartit per a la majoria d'equips ACB) és important fer una reflexió:

Els jugadors que van liderar el Manresa entre 2003 i 2005 són millors que els actuals?

No ho tinc gens clar. Estem parlant d'un cinc inicial format pel millor Albert Oliver, per un anotador Ferran Laviña, per Jesus Cilla / Cesar Bravo de 3 defensiu, Harper Williams de 4 i John Brown / Phil Ricci de 5.

Això, amb jugadors de la qualitat d'Espil o un jove Rafa Martínez a la banqueta, acompanyats també de noms com Jordi Llorens o Jordi Singla en el tram final de la seva carrera, Guillem Rubio en una fase primerenca o de Maiol Cisteró o José Ramón Esmorís.

Reitero, no tinc gens clar que aquella plantilla fos millor que l'actual. Possiblement, trontolla la capacitat ofensiva exterior, en què ara brilla Micah Downs però en què Adam Hanga, Haukur Palsson i Sergiy Gladyr no arriben a la capacitat d'anotar que tenien Laviña, Espil o Rafa Martínez. Amb el millor Roman Montañez la balança es compensa en part, però crec que no és suficient.

En qualsevol cas, la direcció i especialment el joc interior (Doellman-Asselin-Achara) no té res a envejar a aquell equip.

El repte, doncs, és acabar la temporada amb un balanç positiu. Aquest equip n'és capaç. Això significaria dues coses: assolir l'objectiu de la permanència amb solvència i lluitar fins al final per ser entre els vuit millors. Tocant de peus a terra, objectiu complicat però factible. La pregunta és: en què pot millorar l'equip?

El Manresa 2011-2012 és espectacle

És contundència defensiva (1r equip ACB amb 4,88 taps per partit, 3r en recuperacions amb 8,82) i màgia ofensiva (3r equip en esmaixades per partit -3,18- només per darrere d'Unicaja i Barça). Però té un forat negre que li impedeix millorar els 71,5 punts per partit: el control del rebot.

És el pitjor equip ACB, amb 30,82 captures per partit. Això dificulta transicions ràpides i segones opcions ofensives. Sens dubte, la principal assignatura pendent. Que Javi Rodríguez sigui el millor en aquesta faceta amb una mitjana de 5 rebots per partit, diu molt d'ell, però poc dels pivots manresans.

Ponsarnau té feina, però juga amb avantatge: l'equip és jove, amb moltes incorporacions, i ha acabat la primera volta guanyant a Caja Laboral i Unicaja amb solvència. El marge de millora és gran i el Nou Congost té ganes de malacostumar-se a un bon equip de bàsquet. Tot són bons averanys. Només cal demanar una cosa:

Que la prudència no ens faci traïdors.